Quin esport més mako el patinatge sobre gel, SI AUGMENTA LA TEMPERATURA EL GEL ES FOOOOOON……oh no hi he set a temps!!!!!!!

Per què quan neva es tira sal a les carreteres?

Jo sempre m’havia fet aquesta pregunta: “Per què quan neva es tira sal a les carreteres?”. A mi no m’agradava que ho fessin. Si la neu es fonia, la mestra, que vivia al poble del costat, no tenia dificultats en passar per la carretera i ja no podíem jugar amb la neu.

Què passa realment? Tiren sal màgica?

De fet el truc està en que l’aigua, o en aquest cas el gel o la neu, junt amb la sal formen una dissolució d’aigua-neu i sal.
L’aigua pura té un punt de congelació de 0ºC, però si està en dissolució aquesta temperatura de congelació és inferior (és a dir, temperatures sota zero!). L’aigua es congela llavors a menor temperatura.

Amb 220g de sal podem fer que 1litre d’aigua es congeli a -21ºC. Això sí… potser no és gaire rentable. De totes maneres tampoc ens cal assolir temperatures tan baixes. No hi fa tan fred per aquí!

Per això, si està nevant o ha nevat i la temperatura ambient es troba entorn els 0ºC, si tirem sal a les carreteres en prou concentració, com que li caldrà estar a bastants graus sota zero per congelar-se no aconseguirà congelar aquesta nova dissolució i els cotxes podran passar per la carretera. Bé… si fa massa massa fred potser llavors ja serà una altra història….

I ara, això té alguna cosa a veure amb allò de tirar la sal abans o després que l’aigua bulli quan cuinem?

Doncs sí, pel mateix motiu, però de forma inversa, l’aigua pura bull, en condicions de pressió normal, a 100ºC. Ara bé, si aquesta aigua es troba en dissolució bull a major temperatura.

Hi ha qui diu que és millor tirar la sal al final, i hi ha qui diu que és millor abans. Tothom té raó, això sí, en funció del que prefereixin:

Si el que volem és que els aliments es cuinin més ràpid serà millor posar la sal abans. El motiu és que si l’aigua amb sal, com ja hem dit, bull a major temperatura, voldrà dir que quan vegem bullir l’”aigua”, en realitat no estarà a 100ºC sinó a més, i per tant els aliments es couran més ràpid. (“L’aigua” estarà més calenta! Si fóssim nosaltres els que estiguéssim dins l’olla ens cremaríem més ràpidament!). Tot això s’explica pels fenòmens de la pressió de vapor de l’aigua pura i en dissolució.

Si, a més a més, volem que els aliments conservin el seu gust, també serà millor posar la sal abans, perquè la sal, gràcies a un fenomen d’osmosi (de pressions, vaja) impedirà la sortida dels sabors. Si volem fer, doncs, una bona verdura, serà millor posar la sal abans i, si a més, posem aquesta verdura abans que l’aigua bulli les proteïnes es conservaran millor, el xoc no serà tan gran i tindrem una verdura gustosa i proteïca.

Ara bé, si el que volem és fer un bon caldo, serà millor posar la sal al final, perquè així la carn del brou anirà deixant el seu gust a l’aigua i ens quedarà un caldo molt més gustós, i la carn, és clar, quedarà més sosa.

Cada dia, els professors intenten innovar i fer de les seves classes, algo una mica més divertit i amè. S’està intentant canviar la manera d’ensenyar intentant captar l’atenció dels alumnes el màxim possible.

La utilització de podcasts, vodcasts, RSS, blogs i wikis en son un exemple clar. Tot son maneres de facilitar i fer més agradable l’ensenyament. Una opció és grabar les classes i penjar-les a internet, d’on els alumnes se les poden descarregar i visualitzar. Pot ser molt útil si un dia no has pogut assistir a classe. Els blogs i wikis són llocs on pots trobar informació d’una manera més divertida que prenent apunts a classe.

Molts alumnes estan d’acord amb aquestes innovacions pero és cert que hi ha algun alumne que no li motiva aquest tipus d’ensenyament. L’ensenyament cada cop s’està fent més via internet i segons la meva opinió, acabarà que els alumnes no hauran d’assistir a classe, ho tindran tot via internet. Això són les noves tecnologies. Estem avançant a una velocitat trepidant.

Aquest article ens parla sobre malalties oblidades, concretament tropicals. Aquestes no són rentables per la indústria farmacèutica, ja sigui per què les pateixen un grup molt reduit de persones o perquè la gent que la pateix (paisos pobres) no podrien pagar els nous fàrmacs obtinguts en les recerques.

Per tant, cientifics d’arreu del món estan crean un freeware anomenat Open Source, que és una xarxa d’investigació on-line, on científics d’arreu del món poden preguntar, expressar o comparar resultats de les seves recerques amb altres companys sense haver de ésser publicat. D’aquesta manera els cientifics perden l’opcio de la patent, tot i que al tractar-se d’enfermetats oblidades, no donaria molt de resultat crear una paten.

Amb aquesta invenció es pot anar recopilant informació sobre aquestes enfermetats minoritaries però igual d’importants i que pateixen certes persones. És com tenir companys que t’ajuden quant et quedes bloquejat o tens algun dubte. Seria com treballar en equip però cadascú desde casa seva.

SÍMBOLO: Ho

DESCUBRIDORA: Eva

ANÁLISIS CUANTITATIVO: Valores de hasta 18 cm. (rara vez más), pelo oscuro y rizado, 15, 5 cm. de longitud (media) aunque algunos isótopos pueden alcanzar tan sólo 10 cm., aun pesando más de 200 Kg.

HÁBITO: Encontrado siguiendo al elemento Mu, frecuentemente en altas concentraciones alrededor de elementos Mu cercanos a la perfección (evidencia experimental: una playa).

PROPIEDADES FÍSICAS: Detestable cuando se mezcla con CH3-CH2OH (cualquier alcohol). Tiende a caer en un estado de muy baja energía inmediatamente después de una reacción con Mu (ronquido… ZZZ). Gana considerable masa con la edad, con la que pierde su reactividad natural. Rara vez se encuentra en estado puro tras los 15 años. Frecuentemente dañado como resultado directo de desafortunados encuentros con formas contaminadas de Mu.

PROPIEDADES QUÍMICAS: Todas las formas presentan afinidad a la reacción con el elemento Mu, aun cuando una futura posible reacción con el mismo espécimen no sea posible. Puede reaccionar con varios isótopos de Mu en un corto periodo de tiempo bajo condiciones extremadamente favorables, lo cual rara vez sucede. Normalmente reaccionara con cualquier elemento Mu disponible. El rango de velocidades de reacción es muy variable presentándose casos desde relaciones abortadas/no existentes hasta efectos de pre-iteración (los cuales tienden a colorear al espécimen de un rojo brillante y hacerle reaccionar con el elemento As (Asesor sexológico)). Los estilos de reacción pueden variar desde la lentitud extrema a la violencia desenfrenada.

ALMACENAMIENTO: Los mejores resultados se encuentra sobre los 18 años para una alta velocidad de reacción, y de 25 a 35 para un estilo de reacción más favorable.

USOS: Portes pesados, estanterías elevadas, largos paseos a la luz de la luna, cenas gratis… para Mu.

TESTS: Los especímenes puros rara vez revelarán su pureza en pruebas en las que la información obtenida sea difundida al mundo exterior mediante múltiples longitudes de onda.

PRECAUCIONES: Tienden a reaccionar con extrema violencia cuando otro elemento Ho interfiere con reacción con cierto espécimen particular Mu. En otro caso son muy manejables bajo las condiciones adecuadas.

En una de les primeres classes de TCAQ hem après com haviem de fer una bona notícia! Aquí tenim uns quants passos que ens ajudarà a fer una notícia com cal:

• Comprovar que aquestes idees responen a les preguntes:

• Consultar en dos diaris, notícies semblants a les que vols escriure i fixar-te com

• Recordar de posar els signes de puntuació.

Ahir el Barça va viatjar a Glasgow per jugar el partit d’anada dels vuitens de final de la Champions League. El partit va ser complicat ja que el Celtic es va situar per davant dues vegades en el marcador aprofitant les seves dues úniques ocasions que va tenir.

La gent estava nerviosa, Celtic Park és un camp on es respira un ambient diferent als altres camps, tothom es pensava el pitjor pero el Barça estava jugant molt bé. Finalment es va guanyar 2-3 i ja tenim un peu i mig a quarts de final!

La imatge o més ben dit video del partit és mol simple, mireu i a disfrutar, ja tenim a l’Henry de l’Arsenal, l’Henry que tothom esperava, quin golàs………..