Cuba comença a partir d’avui una nova etapa, continua el castrisme però cau el líder que l’ha mantingut dret durant quaranta anys al poder. Raúl Castro germà del fins ara “president socialista”, o més ben dit, dictador socialista agafa les rendes d’un país que mira el futur amb recel. L’incertesa política és present a Cuba.
La marxa obligada de Fidel per malaltia obre molts interrogants dins el govern de la Habana i els ciutadans cubans. Cuba està encara immersa en una economia socialista que s’obre poc a poc a l’exterior, però acabarà obrint-se el país o continuarà vivint d’esquenes al món?
L’adéu anticipiat del president també obre les portes d’esperança a la dissidència cubana que veu amb il·lusió el futur del país, podran deixar l’exili i tornar al seu país d’origen? s’acabarà la repressió? la llibertat de pensament serà un dret universal i reconegut al país?
Les joventuts del país, les noves generacions, les classes menys elitisites i progressites veuen una petita esclexta de llum a les seves aspiracions personals, socials i econòmiques. Acabaran les seves penúries econòmiques? podran gaudir del dret a vot universal i lliure sense coacció o amenaça? viatja i moure’s lliurament, sortir i entrar del país serà un pur tràmit deixarà d’ésser un problema?
Cuba és avui més que mai un país ple d’interrogants, ple d’incògnites amb una resposta incerta. Tantes preguntes sense resposta tanta incertesa social i política només es resoldrà amb el pas del temps. Les àncies de llibertat de la població cubana i la mediació internacional poden accelerar el procés d’alliberament d’una població ja esgotada d’una dictadura que agonitza lentament però que no acaba de morir.
